El Pallars vist per Violant i Simorra: la memòria d’un món que canviava
Publicat per Garsineu Edicions l’any 1999, El Pallars vist per Violant i Simorra de la col·lecció Pirineu. Memòria gràfica ens acosta al Pallars que va conèixer i documentar l’etnògraf Ramon Violant i Simorra durant la primera meitat del segle XX.
Les fotografies ens permeten observar un territori que encara conservava bona part de les formes de vida tradicionals de muntanya, però que ja es trobava a les portes de transformacions profundes.
Cases, pobles, persones, feines i paisatges formen un document extraordinari per entendre com era la vida quotidiana al Pallars abans dels grans canvis de la segona meitat del segle XX.
Nota sobre les il·lustracions
Les il·lustracions que acompanyen aquest article no corresponen a les fotografies originals del llibre El Pallars vist per Violant i Simorra. Han estat creades específicament per Studio Pirineu, amb finalitats editorials i il·lustratives, per evocar el context, els paisatges i la vida quotidiana del Pallars que aborda l’obra.
El llibre en poques paraules
El Pallars vist per Violant i Simorra és un llibre breu, de 52 pàgines, publicat a Tremp per Garsineu Edicions.
El volum recupera la mirada de Ramon Violant i Simorra sobre el seu territori d’origen i posa en valor la dimensió visual de la seva feina etnogràfica.
No ens trobem davant d’un assaig convencional. El llibre s’ha d’entendre com un document de memòria gràfica: una manera d’entrar en el Pallars de la primera meitat del segle XX a través de les imatges i de la mirada de qui intentava comprendre i conservar el testimoni d’aquella societat.
Això és precisament el que el fa tan accessible. No cal ser especialista en etnografia per mirar aquestes fotografies. N’hi ha prou amb observar-les lentament i preguntar-se què ens expliquen.
Qui era Ramon Violant i Simorra?
Ramon Violant i Simorra va néixer a Sarroca de Bellera l’any 1903 i va morir a Barcelona el 1956. La seva trajectòria és singular. De formació essencialment autodidacta, va aprendre l’ofici de sastre i es va traslladar de jove a Barcelona. Amb els anys, el seu interès per la cultura popular el va portar cap a l’etnografia.
A partir dels anys trenta va començar a publicar estudis sobre el Pallars i, posteriorment, va ampliar les seves investigacions al conjunt del Pirineu i a altres territoris.
Des de 1940 va treballar en l’àmbit de l’etnografia del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona. Les seves campanyes de recerca li van permetre documentar i recollir milers d’objectes relacionats amb els oficis, la vida domèstica i les formes de vida tradicionals.
Però Violant no estudiava una cultura llunyana. Aquell món era també el seu. Havia nascut al Pallars, coneixia la muntanya i havia crescut en una societat on molts dels gestos, objectes i costums que documentava encara formaven part de la vida quotidiana.
Aquesta proximitat dona una força particular al seu treball.
Un Pallars que estava canviant
Quan Violant i Simorra recorre el Pirineu amb la voluntat de documentar-ne la cultura, el món rural ja està canviant.
Durant les dècades següents, aquestes transformacions s’acceleraran. La mecanització de les feines agrícoles, l’abandonament progressiu d’algunes activitats tradicionals, l’emigració cap a les ciutats, el despoblament de molts pobles de muntanya, l’obertura de carreteres o els grans projectes hidroelèctrics modificaran profundament el territori i les formes de vida.
Per això les fotografies tenen avui un valor que probablement supera la intenció inicial amb què van ser fetes. Allò que aleshores podia semblar quotidià s’ha convertit en document. Una manera de vestir. Una eina recolzada contra una paret. La disposició dels edificis. Un carrer sense asfaltar. Una feina feta a mà. Una manera d’ocupar l’espai.
Detalls aparentment petits que ens permeten reconstruir una part de la història del Pallars.
Què hi podem mirar?
Una de les coses més interessants d’aquest llibre és que ens obliga a mirar. I mirar una fotografia antiga significa anar més enllà del seu tema principal.
Podem observar les cases i preguntar-nos com estaven construïdes. Podem fixar-nos en els materials, en els balcons, en les eres, en les cobertes o en la relació entre els edificis i els carrers.
Podem mirar les persones. La roba que porten, la manera com posen davant de la càmera, els objectes que tenen a les mans o els espais on treballen.
També podem mirar el paisatge. Els camps, els prats, els camins, els murs, els boscos i els espais oberts expliquen una manera determinada d’utilitzar el territori.
El paisatge pirinenc que avui considerem natural és també el resultat de segles de presència humana.
Ramats, conreus, dall, llenya, camins i aprofitaments comunals van modelar les muntanyes. Quan aquestes activitats canvien o desapareixen, el paisatge també es transforma.
Les fotografies de Violant permeten, per tant, llegir dues històries alhora: la de les persones i la del territori que habitaven.
La vida quotidiana com a patrimoni
Una de les grans aportacions de Violant i Simorra va ser considerar dignes d’estudi coses que durant molt de temps havien semblat massa quotidianes per formar part de la història.
Una casa. Una peça de roba. Una eina. La manera de preparar un aliment. Les feines dels pastors. Les celebracions familiars. Els costums relacionats amb el naixement, el casament o la mort. Els objectes fabricats i reparats a casa.
Aquest interès per la cultura material i per la vida quotidiana resulta especialment valuós avui. La història d’un territori no es conserva únicament als grans edificis, als arxius o als monuments. També queda en els objectes humils, en les paraules, en els gestos i en la manera com les persones organitzen la seva vida.
Violant ho va comprendre molt aviat.
Fotografiar abans que desaparegui
Hi ha una certa urgència darrere de bona part de l’etnografia de la primera meitat del segle XX. Molts investigadors eren conscients que les societats rurals europees s’estaven transformant ràpidament. Violant compartia aquesta preocupació i va dedicar una part important de la seva vida a recollir testimonis d’aquell món.
La fotografia es converteix així en una eina de memòria.
Permet conservar la forma d’una casa que potser serà reformada, el funcionament d’un ofici que deixarà de practicar-se o l’aspecte d’un poble abans de l’arribada de noves infraestructures.
Però, vista avui, la fotografia ens diu encara més. Ens permet comparar. Podem tornar al mateix poble, buscar un carrer, reconèixer una muntanya o identificar una casa.
I aleshores apareix una pregunta inevitable: què queda d’aquell Pallars?
Què queda d’aquell Pallars?
Algunes coses han desaparegut. D’altres s’han transformat. I moltes continuen davant nostre, encara que ja no tinguin la mateixa funció.
Una antiga era pot haver-se convertit en restaurant. Una borda pot ser avui una segona residència. Un camí de bast pot haver quedat cobert per la vegetació. Una casa conserva les mateixes parets, però la manera de viure-hi és completament diferent.
També el paisatge ha canviat. Allà on abans hi havia camps treballats poden haver crescut matollars o boscos. Alguns pobles han perdut habitants mentre que altres han crescut o s’han transformat amb el turisme.
Precisament per això mirar aquestes fotografies no és únicament mirar el passat. És una manera de mirar millor el present.
Per què val la pena descobrir-lo avui?
El Pallars vist per Violant i Simorra és especialment recomanable per a qui tingui curiositat per la història quotidiana dels Pirineus.
És un llibre petit i fàcil d’abordar, però obre moltes portes. Pot portar-nos cap a la història de l’arquitectura popular, la ramaderia, els oficis, la indumentària, la vida familiar, les creences o l’organització tradicional de les cases pallareses.
També és una magnífica introducció a l’obra de Ramon Violant i Simorra.
Després d’aquest primer contacte, podem continuar amb alguns dels seus treballs dedicats específicament a la vida pastoral, la casa, la família o les tradicions del Pallars i la Ribagorça.
I, sobretot, el llibre ens ensenya una cosa molt senzilla: el passat també es pot llegir mirant.
La nostra mirada
A Studio Pirineu ens interessa especialment aquesta manera d’apropar-nos a la història.
Perquè sovint busquem la memòria dels Pirineus en grans esdeveniments, quan una part essencial d’aquesta memòria es troba en coses molt més discretes. I Ramon Violant i Simorra va dedicar bona part de la seva vida a observar i documentar aquest univers quotidià.
Avui, moltes dècades després, les seves fotografies ens permeten tornar-hi. No per idealitzar aquell món ni per imaginar que la vida d’abans era més fàcil.
Més aviat, ens permeten comprendre d’on venim. I potser aquesta és la millor manera de mirar aquestes imatges: observar-les amb temps, reconèixer el que encara existeix i descobrir tot allò que el paisatge actual ja no ens explica.
Perquè cada fotografia conserva alguna cosa que va existir davant de la càmera durant un instant.
I, quan sabem mirar-la, aquella petita escena torna a formar part de la història del Pallars.
Fitxa bibliogràfica
Títol: El Pallars vist per Violant i Simorra
Autor: Ramon Violant i Simorra
Pròleg: Ramona Violant i Ribera
Presentació: Jordi Abella, Francesc Prats i Ignasi Ros
Editorial: Garsineu Edicions
Lloc d’edició: Tremp
Any d’edició: 1999
Col·lecció: Pirineu. Memòria gràfica
Número de la col·lecció: 1
Llengua: català
Nombre de pàgines: 52 pàgines
Tipus d’obra: memòria gràfica, fotografia històrica i documentació etnogràfica
ISBN-10: 84-95194-10-0
ISBN-13: 978-84-95194-10-7
Sobre aquesta edició
El Pallars vist per Violant i Simorra va ser publicat l’any 1999 per Garsineu Edicions, a Tremp, més de quaranta anys després de la mort de Ramon Violant i Simorra, l’any 1956.
Es tracta, per tant, d’una publicació pòstuma vinculada al llegat documental i gràfic de l’etnògraf pallarès. El volum reuneix material que permet acostar-se al Pallars que Violant va conèixer, observar i documentar durant la primera meitat del segle XX.
El llibre va inaugurar la col·lecció Pirineu. Memòria gràfica de Garsineu Edicions, dedicada a recuperar i posar a l’abast del públic testimonis visuals relacionats amb la història i la memòria del territori pirinenc.
Edicions posteriors
No consta, en els principals catàlegs bibliogràfics consultables, una nova edició o una reedició posterior d’aquest títol concret.
La referència que es manté és la publicada per Garsineu Edicions a Tremp l’any 1999, amb l’ISBN 978-84-95194-10-7.
Això no s’ha de confondre amb les nombroses recuperacions i reedicions d’altres obres de Ramon Violant i Simorra que s’han dut a terme posteriorment, especialment gràcies a institucions i iniciatives dedicades a preservar el patrimoni etnològic del Pirineu.
Una part important de l’obra de Ramon Violant i Simorra ha estat recuperada i difosa durant les darreres dècades gràcies, especialment, a la tasca de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i de Garsineu Edicions, impulsors de la Biblioteca Ramon Violant i Simorra.
Referència bibliogràfica
VIOLANT I SIMORRA, Ramon. El Pallars vist per Violant i Simorra. Pròleg de Ramona Violant i Ribera; presentació de Jordi Abella, Francesc Prats i Ignasi Ros. Tremp: Garsineu Edicions, 1999. 52 p. (Pirineu. Memòria gràfica; 1). ISBN 84-95194-10-0 / ISBN 978-84-95194-10-7.
Per anar una mica més enllà
Un dels grans treballs de Violant sobre el seu territori d’origen. Permet aprofundir en la societat pallaresa, les formes de vida, l’economia tradicional i la cultura popular que apareixen de manera visual a El Pallars vist per Violant i Simorra.
Una lectura especialment interessant per entendre la casa tradicional com un espai de vida, de treball i d’organització familiar. Permet mirar amb molta més atenció les cases, els interiors i els objectes que apareixen en la documentació de Violant.
Una bona continuació per explorar la cultura popular documentada per Violant: costums, creences, celebracions i pràctiques transmeses durant generacions. Ajuda a passar de les imatges del Pallars a l’univers cultural que les envoltava.
Una institució de referència per conèixer el patrimoni etnològic del Pirineu. L’Ecomuseu ha desenvolupat una important tasca de recuperació i difusió de l’obra de Ramon Violant i Simorra i permet continuar investigant la casa, els oficis, els objectes i les formes de vida tradicionals.
Una altra manera de seguir les petjades de Violant és descobrir la seva trajectòria museística. Va treballar en l’antic Museu d’Indústries i Arts Populars i va participar en la documentació i preservació de la cultura material. Les eines, la roba i els estris domèstics es convertien, sota la seva mirada, en autèntics documents històrics.
