Pedra de tartera, de Maria Barbal: una vida del Pallars arrossegada per la història
Alguns llibres expliquen un territori sense necessitat de descriure’l constantment. Pedra de tartera, de Maria Barbal, n’és un. En aquesta novel·la breu, publicada per primera vegada l’any 1985, el Pallars apareix a través de la vida quotidiana, les feines, les cases, les paraules i els silencis d’una dona que veu com el món on ha crescut es transforma al llarg del segle XX.
La protagonista es diu Conxa. La seva història podria semblar petita davant dels grans esdeveniments que travessen la novel·la. És una dona pagesa, nascuda en una família humil, acostumada des de molt jove al treball i a acceptar decisions preses per altres.
Precisament aquí resideix una de les grans forces del llibre. La Guerra Civil, la repressió, la pobresa i l’èxode rural apareixen vistos des d’una existència quotidiana.
A través de Conxa, Maria Barbal converteix una vida aparentment anònima en memòria d’un territori i d’una generació.
El llibre en poques paraules
- Títol: Pedra de tartera
- Autora: Maria Barbal
- Primera edició: Laia, 1985
- Gènere: novel·la
- Territori: Pallars i Barcelona
- Temes principals: món rural, dones, Guerra Civil, repressió, memòria, desarrelament, èxode rural.
Maria Barbal va néixer a Tremp l’any 1949 i va passar la infantesa al Pallars. Als catorze anys es va traslladar a Barcelona per continuar els estudis. Aquesta experiència de desplaçament entre el Pirineu i la ciutat tindria una presència important en la seva primera obra narrativa.
Pedra de tartera va guanyar el Premi Joaquim Ruyra l’any 1984 i el Premi Joan Crexells l’any 1985. Amb els anys s’ha convertit en una de les obres més conegudes de la literatura catalana contemporània i ha estat traduïda a nombroses llengües.
La història de Conxa
Conxa neix en una família pagesa amb molts fills. Quan té tretze anys deixa la casa dels pares i se’n va a viure amb uns oncles que necessiten ajuda per portar la casa i les terres.
Aquest primer desplaçament marca tota la novel·la.
Conxa aprèn molt aviat que la seva vida està condicionada per la necessitat. Treballa al camp, ajuda a casa i assumeix amb naturalitat unes responsabilitats que formen part de l’organització familiar del món rural de l’època.
Més endavant coneix Jaume. S’enamoren, es casen i tenen fills. Durant uns anys, Conxa construeix una vida pròpia dins d’aquell univers que coneix i comprèn.
L’arribada de la Guerra Civil ho altera tot.
Jaume està vinculat al republicanisme i la família queda atrapada en la violència i la repressió. Conxa passa de ser una dona pagesa preocupada per la casa, els fills i les collites a convertir-se en víctima d’un conflicte polític que irromp brutalment en la seva existència.
Una guerra explicada des de la vida quotidiana
La història entra dins de casa
Maria Barbal no explica la Guerra Civil des del front ni a través de grans episodis militars. El lector la descobreix a mesura que les seves conseqüències entren dins de la vida de Conxa.
Arriben la por, les absències, les detencions, la repressió i la pèrdua.
Aquesta perspectiva modifica completament la manera de mirar el conflicte. La guerra deixa de ser una successió de dates i esdeveniments per convertir-se en una experiència viscuda des de la cuina, els camps, els camins i les relacions familiars.
Conxa tampoc disposa de totes les informacions. Comprèn els esdeveniments des del lloc que ocupa dins de la societat rural. Per això la seva veu resulta tan poderosa.
Un estudi de Montse Gatell Pérez i Teresa Iribarren Donadeu situa precisament Pedra de tartera dins de les narratives de la memòria de la Guerra Civil i destaca la importància d’aquesta mirada femenina i subalterna.
Conxa i les dones del món rural
Una vida marcada pel treball
Des de les primeres pàgines, treballar forma part de l’existència de Conxa.
La seva partida de casa no respon a una elecció personal. En una família amb moltes boques per alimentar, enviar una filla a casa d’uns parents podia alleugerir l’economia familiar i proporcionar alhora mà d’obra a una altra casa.
A partir d’aquí, les feines se succeeixen. Camp, animals, cuina, casa, fills.
La novel·la mostra així un treball femení constant i poc visible. Aquestes tasques sostenen la família i l’economia domèstica, encara que rarament siguin reconegudes com un poder propi.
Aprendre a acceptar
Conxa ha crescut en un món on moltes decisions importants corresponen als altres.
La família decideix el seu primer trasllat. Les circumstàncies econòmiques determinen bona part de la seva joventut. Després, la guerra i la repressió imposen ruptures encara més violentes.
Els estudis dedicats a la novel·la han assenyalat aquesta dimensió de l’obra. La violència que travessa l’existència de Conxa no procedeix exclusivament de la guerra. També existeixen estructures socials que assignen a les dones un espai concret dins de la família i de la comunitat.
El Pallars com a territori literari
Un paisatge que determina la vida
El Pallars de Pedra de tartera no funciona com un simple decorat.
La muntanya determina les distàncies, les feines, les relacions entre les persones i la manera d’organitzar l’any. Les estacions tenen conseqüències concretes. Les cases necessiten braços. Els animals s’han d’atendre. Els aliments depenen del que es produeix i es conserva. El paisatge forma part de la vida perquè condiciona la vida.
Aquesta presència del territori continuarà en altres obres de Maria Barbal. Pedra de tartera inaugura el que s’ha anomenat Cicle del Pallars, un conjunt d’obres on apareixen de manera recurrent la societat rural pirinenca, la Guerra Civil, la memòria i l’emigració.
Un món en transformació
La novel·la també permet observar un moment decisiu de la història contemporània dels Pirineus.
Durant bona part del segle XX, moltes famílies van abandonar els pobles de muntanya. Barcelona i altres zones urbanes oferien oportunitats laborals i formes de vida que el món rural tenia cada vegada més dificultats per garantir.
Aquesta transformació apareix dins de la mateixa trajectòria de Conxa. La seva història comença profundament arrelada a la muntanya i acaba a Barcelona. El recorregut geogràfic es converteix així en un recorregut vital.
Barcelona vista des del Pallars
Els primers signes de dos mons diferents
La distància entre ciutat i muntanya apareix molt abans que Conxa abandoni definitivament el Pallars.
Quan arriben parents de Barcelona, ella observa la manera com parlen, mengen i es comporten. Alguns gestos quotidians li resulten estranys. Fins i tot determinades paraules són diferents.
En un fragment seleccionat pel programa Llegir per parlar, llegir per aprendre de la Generalitat, Conxa arriba a la conclusió que la gent de ciutat és diferent d’ells.
Aquesta observació aparentment senzilla anuncia una fractura que travessa tota la novel·la. Barcelona representa un altre món.
Els cosins trobaven bo el menjar, tant si menjaven botifarra negra com bull o magres de pernil. També els agradava la cansalada. Deien que era més gustosa que la que menjaven a ciutat. A la Conxa li cridava l’atenció que quasi sempre fessin servir el ganivet. El cosí de la tia tallava el greix del pernil i el deixava al plat. A la Conxa li agradava molt i se’l menjava quan tornava el plat a la cuina.
Per què una pedra de tartera?
La gran metàfora de la novel·la
El títol concentra bona part del sentit del llibre. Una tartera és una acumulació de pedres en un vessant de muntanya. Quan alguna cosa altera l’equilibri, una pedra pot començar a rodolar i arrossegar-ne d’altres.
Conxa se sent així. Com una pedra que les circumstàncies poden moure.
La família, el matrimoni, la guerra, la repressió, la mort i finalment l’emigració modifiquen successivament el curs de la seva existència.
La imatge té, a més, una força particular perquè procedeix directament del paisatge pirinenc.
El territori proporciona les paraules necessàries per explicar una vida.
La llengua també explica el territori
Una veu que sembla parlada
Una de les grans qualitats de Pedra de tartera és la veu de Conxa.
La narració és continguda, directa i aparentment senzilla. Aquesta senzillesa està molt treballada. Maria Barbal construeix una veu capaç d’explicar experiències duríssimes sense convertir-les en un discurs grandiloqüent.
La memòria arriba a través de frases, records i observacions quotidianes. D’aquesta manera, la història conserva una proximitat amb la paraula parlada.
Les paraules del Pallars
La llengua permet també identificar l’origen dels personatges.
Conxa descobreix, per exemple, que els parents de Barcelona utilitzen paraules que ella no fa servir al Pallars. Aquesta consciència lingüística és important perquè mostra que la distància entre ciutat i muntanya també existeix dins de la mateixa llengua catalana. Les paraules indiquen d’on venim.
En aquest sentit, Maria Barbal converteix la llengua en una altra forma de paisatge.
Una novel·la sobre la memòria
Recordar les vides que gairebé no deixen rastre
Conxa no és un personatge històric. No dirigeix exèrcits, no ocupa càrrecs polítics i el seu nom no apareixeria en cap relat convencional sobre la Guerra Civil.
Aquesta aparent insignificança és fonamental.
Maria Barbal posa al centre de la narració una de les persones que acostumen a quedar als marges dels llibres d’història: una dona pagesa d’un petit poble pirinenc.
A través d’ella apareixen moltes altres vides. Dones que van treballar tota la vida. Famílies dividides per la guerra. Cases que van perdre habitants. Persones que van abandonar els pobles. Homes i dones que van arribar a la ciutat portant amb ells una manera de viure que començava a desaparèixer.
La literatura pot conservar aquesta memòria d’una manera que els documents administratius difícilment poden fer.
El que Pedra de tartera ens explica dels Pirineus
Llegir Pedra de tartera avui permet aproximar-nos a una societat pirinenca que ha canviat profundament.
Hi trobem una economia familiar basada en el treball de tots els membres de la casa. També hi apareixen les diferències entre homes i dones, el pes de la comunitat, les dificultats de les famílies nombroses, la Guerra Civil, la repressió i l’abandonament progressiu del món rural.
Tanmateix, convé recordar que estem davant d’una novel·la. Conxa és un personatge literari. La seva història no s’ha de llegir com un document etnogràfic exacte del Pallars. El seu valor és diferent: Maria Barbal construeix, a partir de la ficció, una experiència humana capaç de donar forma literària a processos històrics que van afectar moltes famílies pirinenques.
Aquí resideix una part important de la força del llibre. El que és profundament local acaba parlant de qüestions universals: perdre la casa, perdre les persones estimades, envellir, emigrar, recordar i intentar trobar un lloc en un món que ja no és el que havíem conegut.
Per què llegir Pedra de tartera avui?
Han passat més de quaranta anys des de la primera publicació de la novel·la.
Mentrestant, els Pirineus han canviat. Han canviat les carreteres, les comunicacions, les cases, l’agricultura i les formes de treballar. Molts pobles han perdut habitants i alguns n’han recuperat. La relació entre Barcelona i el Pirineu també és diferent.
Per això la novel·la continua sent especialment interessant. Ens permet mirar enrere sense idealitzar aquell món. El Pallars que recorda Conxa pot ser bell, però també és un territori de treball dur, desigualtats, silencis i necessitat. Alhora, és el lloc on ella sap qui és.
Quan aquest món desapareix, una part de la seva identitat desapareix amb ell.
Una edició que també té història
L’any 2015, coincidint amb el trentè aniversari de la primera publicació, Maria Barbal va revisar Pedra de tartera.
L’autora va introduir modificacions lingüístiques i alguns canvis en el text, mantenint l’estructura i el sentit essencial de l’obra. Aquell mateix any es va publicar també Pedres a la tartera, un volum en què cinquanta veus commemoraven els trenta anys de la novel·la.
Conclusió
Pedra de tartera és una novel·la petita en extensió i enorme en tot el que deixa darrere. Maria Barbal explica la transformació del Pallars durant una bona part del segle XX a través d’una dona que gairebé mai ha pogut decidir cap on anava la seva vida.
Conxa treballa, estima, perd, recorda i continua endavant. Al seu voltant desapareix lentament un món.
Potser per això la imatge de la tartera continua sent tan precisa. Cada pedra sembla insignificant quan la mirem sola. Totes juntes formen la muntanya. Amb les vides passa alguna cosa semblant.
La història dels Pirineus també està feta de milers de trajectòries discretes com la de Conxa. Recuperar-les, encara que sigui a través de la literatura, ens ajuda a comprendre el territori que tenim avui davant dels ulls.
Per anar una mica més lluny
- Maria Barbal a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Biografia, bibliografia, premis, entrevistes i estudis sobre l’autora.
- Pedra de tartera – Lletra de Dona, Universitat de Barcelona. Una bona introducció a la novel·la i al seu lloc dins del Cicle del Pallars.
- Montse Gatell Pérez i Teresa Iribarren Donadeu – Guerra Civil i condició femenina. Estudi acadèmic especialment interessant per aprofundir en la guerra, la memòria i la situació de les dones dins de la novel·la.
- Maria Barbal. Retrat 19 – Carme Arenas. Un estudi ampli de la trajectòria de l’escriptora que permet situar Pedra de tartera dins del conjunt de la seva obra i entendre la importància de la memòria i del Pallars en la seva literatura.
