Em dic Caroline Koriche i darrere de Studio Pirineu hi ha una història de curiositat, d’escriptura, de treball manual. I, sobretot, una profunda fascinació per la història i per les vides de les persones que ens han precedit. Fa més de trenta anys que visc a Catalunya. La meva història amb els Pirineus va començar l’any 1992, quan vaig arribar a la Vall Fosca.
Arribar a la Vall Fosca
Aquell any em vaig instal·lar a Beranui, un petit poble de la vall, amb en Rafael, el meu company. Érem joves i vam emprendre un projecte que, vist amb la perspectiva dels anys, explica bastant bé la relació que després he mantingut amb aquest territori.
Vam comprar una casa antiga que pràcticament s’ensorrava. La vam reconstruir junts, a poc a poc, intentant respectar rigorosament el seu caràcter original. Vam conservar els materials, les formes, els espais i tot allò que encara permetia entendre com havia estat aquella casa abans de nosaltres.
Aquella experiència em va ensenyar a mirar les cases d’una altra manera. Una paret, una biga, una porta, una llar de foc o la distribució d’una habitació poden explicar moltes coses sobre les persones que hi havien viscut.
També vaig descobrir uns Pirineus molt diferents dels actuals. La vida quotidiana en un petit poble de muntanya a començaments dels anys noranta encara conservava ritmes, dificultats i maneres de relacionar-se amb el territori que avui han canviat profundament.
Des d’aleshores, els Pirineus formen part de la meva vida. Hi he viscut, hi he treballat, hi he criat la meva filla i he après, sobretot, a mirar aquest territori més enllà del paisatge.
Les paraules i la transmissió
La meva formació i el meu recorregut professional m’han portat per àmbits molt diferents, però sempre hi ha hagut alguns fils conductors: les paraules, la transmissió, la creació i la història.
Soc llicenciada en l’àmbit de les llengües i la literatura i tinc un màster en ensenyament del francès com a llengua estrangera. Durant una etapa de la meva vida vaig treballar en l’ensenyament, impartint francès i llatí.
Aquells anys em van ensenyar una cosa que encara avui és essencial en la meva manera d’escriure: explicar de manera clara sense perdre la complexitat i el context de les coses.
Més endavant vaig orientar la meva trajectòria cap a la redacció i els continguts. Vaig treballar per a Montagud Editores, editorial especialitzada en gastronomia. Aquella experiència em va permetre endinsar-me professionalment en un món que sempre m’havia interessat. La cuina, els productes, els cuiners, els artesans i tot el patrimoni cultural que pot haver-hi darrere d’un plat.
També he treballat en la creació de continguts digitals i he viscut de prop els canvis que internet ha introduït en la nostra manera d’escriure, informar-nos i transmetre coneixement.
Atelier Serraspina: Cosir per entendre altres èpoques
Però la meva trajectòria no ha estat feta només de paraules. Durant un temps vaig tenir el meu propi taller de costura, especialitzat en la confecció de vestuari històric.
La història sempre ha estat una de les meves grans passions. M’interessen els grans esdeveniments, és clar, però em fascina especialment una història molt més discreta: la història de la vida quotidiana.
Com es vestia la gent. Què menjava. Com escalfava una casa. Quins objectes utilitzava. Com treballava. Com criava els animals. Què guardava al rebost. Com aprofitava els recursos que tenia al seu voltant. Què sabia fer amb les mans.
Confeccionar vestuari històric significava investigar teixits, patrons, formes de construcció i maneres de vestir d’altres èpoques. Per reproduir una peça calia intentar entendre també el món al qual havia pertangut. Aquesta manera d’apropar-me al passat continua molt present avui en la meva feina.
La gastronomia com a memòria
La cuina és un altre dels grans fils de la meva vida. Sempre m’ha interessat la gastronomia, però especialment aquella que permet entendre un territori. Els productes de temporada, les receptes domèstiques, les conserves, les plantes, els bolets, els rebosts i totes aquelles preparacions que durant generacions s’han transmès de persona a persona.
Una recepta antiga pot explicar moltes més coses que una simple manera de cuinar. Ens parla dels productes disponibles, del clima, de l’economia familiar, de les estacions. I també de la necessitat d’aprofitar els aliments i de la manera com les persones s’adaptaven al lloc on vivien.
Per això, quan parlo de gastronomia a Studio Pirineu, m’interessa especialment tot el que hi ha al seu voltant.
Per què Studio Pirineu?
Studio Pirineu neix de la trobada de totes aquestes experiències. De l’escriptura i la recerca. De la gastronomia. Del treball artesanal. De la meva passió per la història. I de més de trenta anys de vida vinculada als Pirineus.
Però, sobretot, neix d’una pregunta que em continua acompanyant: com era la vida de les persones que van habitar aquest territori abans que nosaltres?
M’interessen les seves cases, els seus objectes, els seus oficis i la seva alimentació. Els camins que recorrien. Les plantes que coneixien. Les coses que fabricaven o reparaven. Les paraules que utilitzaven. Els coneixements que es transmetien entre generacions.
És aquesta petita història de la vida quotidiana la que intento buscar darrere de molts dels articles de Studio Pirineu.
Per això el projecte parla de gastronomia, territori, memòria, patrimoni i formes de vida als Pirineus, tant del passat com del present.
Mirar, preguntar, documentar
Una part important de Studio Pirineu passa fora de la pantalla. M’agrada anar als llocs, caminar pels pobles, entrar als tallers, visitar productors, observar les cases i els paisatges, parlar amb les persones que hi viuen i buscar després la documentació que permet posar cada història en context.
De vegades, un article comença amb una pregunta molt senzilla. Per què aquesta casa està construïda així?
Què es guardava en aquesta habitació?
Per què aquesta planta s’utilitzava d’aquesta manera?
Què menjaven les famílies durant l’hivern?
Com s’aprenia un ofici?
Què queda avui d’aquella manera de viure?
Buscar les respostes és una de les parts que més m’agrada d’aquest projecte. Studio Pirineu és el lloc on puc reunir tot allò que m’ha acompanyat durant anys: escriure, investigar, cuinar, crear amb les mans, observar i explicar històries.
Històries petites, sovint.
Però són precisament aquestes petites històries les que ens permeten entendre com s’ha viscut als Pirineus i com aquest passat continua deixant empremtes en el territori que habitem avui.
