La taula de Sant Joan, un pica-pica per compartir la nit més màgica dels Pirineus
La nit de Sant Joan marca l’arribada de l’estiu. Arreu dels Pirineus, les fogueres il·luminen pobles i masies. Les famílies es reuneixen. Els amics es retroben. A més, aquesta festa continua sent un dels moments més esperats de l’any.
Abans del sopar, però també durant tota la vetllada, és habitual preparar una gran taula per compartir. No es tracta d’un àpat formal. Al contrari, cadascú hi va picant mentre conversa, riu i contempla el foc. Per això, la taula de Sant Joan és molt més que un aperitiu. És una manera de celebrar la convivència i els productes de la terra.
Una taula senzilla, però plena de sabor
La cuina dels Pirineus sempre ha valorat la senzillesa. Per tant, no calen receptes complicades. N’hi ha prou amb escollir ingredients de qualitat i presentar-los amb cura.
Una gran taula de fusta. Uns plats de ceràmica antiga. Algunes taules de tallar. Unes estovalles de lli. Finalment, unes espelmes o fanalets creen una atmosfera càlida quan comença a fer-se fosc.
Els formatges, protagonistes del pica-pica
En primer lloc, els formatges ocupen el centre de la taula.
Es poden combinar diferents textures i intensitats.
Per exemple:
A més, una mica de mel de muntanya o de codonyat acompanya molt bé els formatges més curats.
Els embotits tradicionals
Tot seguit, no poden faltar els embotits artesans.
Una selecció senzilla pot incloure:
- fuet
- llonganissa
- pernil curat
- botifarra seca
Servits sobre una taula de fusta, conviden a compartir sense presses.
El pa, imprescindible
Cap pica-pica seria complet sense un bon pa.
El pa de pagès és el millor company dels formatges i dels embotits. Igualment, unes torrades cruixents aporten diferents textures.
A més, una mica de tomàquet sucat i un petit raig d’oli d’oliva verge extra converteix una simple llesca de pa en una autèntica delícia.
Els fruits secs de la muntanya
Les nous, les avellanes i les ametlles també tenen un paper molt important.
D’una banda, aporten energia. D’altra banda, recorden la tradició pagesa dels Pirineus.
Precisament, la nit de Sant Joan coincideix amb la collita de les nous verdes destinades a preparar la ratafia. Per això, és habitual veure algunes nous encara tendres damunt la taula com a símbol d’aquesta tradició tan arrelada.
Les fruites de temporada
Per aportar frescor, també hi poden haver fruites acabades de collir.
Per exemple:
- cireres
- albercocs
- maduixes
- primeres figues
A més de donar color, anuncien l’arribada dels dies llargs i de l’estiu.
Les begudes
Les begudes també formen part de la celebració.
Segons cada família, la taula pot incloure:
- vi dels Pirineus
- ratafia artesanal
- aigua fresca amb herbes aromàtiques
- sidra artesana en algunes valls
Així, cadascú pot brindar amb la beguda que més li agradi.
Una taula feta per compartir
La gràcia d’aquest pica-pica no és la quantitat. Tampoc no és el luxe dels ingredients. El més important és compartir.
Cada persona talla una mica de formatge. Algú parteix una llesca de pa. Un altre obre unes nous. Les converses s’allarguen mentre el foc crema lentament.
D’aquesta manera, la taula es converteix en el centre de la vetllada.
Un ambient que forma part de la festa
Si és possible, aquesta taula es prepara a l’aire lliure. Una antiga era, un pati de pedra o el jardí d’una masia són espais ideals.
Quan arriba el vespre, les espelmes s’encenen. Al fons, la foguera de Sant Joan il·lumina la nit. Mentrestant, el soroll de les converses acompanya el crepitar del foc.
És, sens dubte, una de les imatges més boniques de l’estiu als Pirineus.
Una tradició que continua viva
La taula de Sant Joan no necessita grans preparacions. Al contrari, la seva riquesa neix dels productes de proximitat, del temps compartit i del respecte per les tradicions.
Per això, continua emocionant generació rere generació.
Perquè, al final, els millors records no sempre sorgeixen dels grans banquets. Sovint neixen al voltant d’una taula senzilla, amb un tros de pa, un bon formatge, unes nous acabades de trencar i una copa aixecada mentre les flames de la foguera il·luminen la nit més curta de l’any.
