Coca de nabius silvestres: una recepta tradicional dels Pirineus

Quan els nabius silvestres arriben al seu punt òptim de maduració, els boscos del Pirineu ofereixen un dels seus tresors més apreciats. Amb aquests petits fruits, dolços i lleugerament àcids, es poden preparar melmelades, postres i, sobretot, una coca tradicional que destaca per la seva senzillesa.

Una coca fina que conserva tot el gust de l’estiu

Amb una massa de forner molt fina, oli d’oliva verge extra i nabius acabats de collir, aquesta recepta conserva l’essència de la cuina pirinenca: pocs ingredients, bon producte i molt de sabor.

Ingredients

Per a la massa

  • 500 g de farina de força
  • 300 ml d’aigua tèbia
  • 25 g de llevat fresc de forner
  • 60 ml d’oli d’oliva verge extra
  • 8 g de sal
  • 1 culleradeta de sucre

Per a la cobertura

  • 250 o 300 g de nabius silvestres
  • 3 o 4 cullerades de sucre
  • Ratlladura d’una llimona
  • Un petit raig d’oli d’oliva verge extra
Quan collim nabius silvestres és important seguir unes normes molt senzilles

Elaboració

Prepara la massa

  1. Primer de tot, desfés el llevat dins l’aigua tèbia.
  2. A continuació, barreja la farina, la sal i el sucre en un bol gran.
  3. Després, incorpora l’aigua amb el llevat i afegeix-hi l’oli d’oliva.
  4. Tot seguit, amassa durant uns deu o quinze minuts, fins que la massa sigui llisa, flexible i elàstica.
  5. Forma una bola, cobreix-la amb un drap de cotó i deixa-la reposar aproximadament una hora, o fins que dobli el seu volum.

Prepara els nabius

  1. Mentrestant, renta els nabius amb molta delicadesa i deixa’ls escórrer completament.
  2. Quan siguin ben secs, reserva’ls.
  3. Ratlla també la pell d’una llimona, procurant no arribar a la part blanca.

Dona forma a la coca

  1. Escalfa el forn a 220 °C.
  2. Unta lleugerament una safata amb una mica d’oli.
  3. Després, col·loca-hi la massa i estira-la amb les mans fins a obtenir una coca ben fina, d’un gruix aproximat de mig centímetre. No cal que sigui perfectament regular. De fet, aquest aspecte una mica rústic forma part del seu encant.
  4. Ara deixa-la reposar uns quinze minuts més. Aquest segon repòs ajudarà que la massa quedi més lleugera després de la cocció.

Afegeix la cobertura

  1. Reparteix els nabius de manera uniforme sobre tota la superfície.
  2. A continuació, escampa-hi el sucre i la ratlladura de llimona.
  3. Finalment, afegeix un petit raig d’oli d’oliva verge extra per damunt dels nabius.

Aquest gest tan senzill és una de les claus de moltes coques tradicionals catalanes, ja que ajuda a mantenir la fruita sucosa durant la cocció.

Cou la coca

  1. Enforna-la durant uns 15 o 18 minuts.
  2. La coca estarà llesta quan les vores siguin ben daurades i lleugerament cruixents, mentre que els nabius hauran deixat anar part del seu suc.
  3. Quan la treguis del forn, deixa-la reposar uns minuts abans de tallar-la.

Consells perquè surti perfecta

  • Sempre que sigui possible, prepara aquesta coca amb nabius silvestres acabats de collir. El seu aroma és molt més intens que el dels nabius de cultiu.
  • A més, evita sobrecarregar la coca amb massa fruita. D’aquesta manera, la massa conservarà una textura lleugera i no quedarà humida.
  • També és important enfornar-la amb el forn ben calent. Així la base quedarà lleugerament cruixent, mentre que el centre es mantindrà tendre.
  • Finalment, estira sempre la massa amb les mans i no amb un corró. Aquest petit detall ajuda a conservar l’aire format durant la fermentació.

Variacions tradicionals

Com passa amb moltes receptes populars, cada casa tenia la seva manera de preparar-la.

Per exemple, algunes famílies hi afegien unes ametlles laminades abans de coure-la.

En altres llocs, s’hi incorporava unes llavors d’anís, que aportaven una aroma molt característica.

També és possible combinar els nabius amb mores o gerds silvestres quan coincideixen en temporada.

Unes postres que celebren els fruits del bosc

La coca de nabius silvestres és una recepta humil, però plena de sabor. Amb una massa fina i uns ingredients ben senzills, permet gaudir d’un dels fruits més estimats de l’estiu pirinenc.

Per això, continua ocupant un lloc especial dins la cuina tradicional dels Pirineus i recorda que, sovint, les receptes més senzilles són també les que deixen més bon record.

També et pot interessar

Què en penses?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

No Comments Yet.