El gerd: el petit fruit de l’estiu pirinenc
Petit, vermell i delicat, el gerd és un dels fruits que anuncien el ple estiu a la muntanya. Entre juliol i el començament de la tardor, les gerderes carregades de fruits apareixen en clarianes, vores de bosc i indrets frescos dels Pirineus.
Collir-ne uns quants durant una caminada, menjar-los acabats de collir o portar-los a casa per preparar una confitura forma part d’aquells petits gestos que segueixen el ritme de les estacions.
A l’agost, quan moltes gerderes són plenes, arriba un dels millors moments per gaudir-ne.
El gerd, un fruit silvestre dels Pirineus
El gerd és el fruit de la gerdera (Rubus idaeus), un arbust de la família de les rosàcies que creix espontàniament en nombroses regions muntanyoses d’Europa.
Als Pirineus, la gerdera és pròpia sobretot dels ambients montans i subalpins. A Catalunya es pot trobar aproximadament entre els 800 i els 2.200 metres d’altitud, tot i que la seva presència varia segons l’orientació, la humitat i les condicions locals.
On creixen les gerderes?
Les gerderes prefereixen els indrets frescos i amb una certa humitat. Sovint creixen a les clarianes dels boscos, als marges, en vessants pedregosos o en terrenys que han estat remoguts. Per això, és habitual trobar-les allà on el bosc s’obre i deixa entrar la llum.
Aquesta preferència converteix les vores dels camins i les clarianes de muntanya en bons indrets per observar-les. Durant l’estiu, el color vermell dels fruits madurs destaca fàcilment entre les fulles verdes.
Quan és temporada de gerds?
La temporada del gerd s’estén, de manera general, de juliol a octubre. Tanmateix, a la muntanya l’altitud té una gran influència en el moment de maduració.
A les zones més baixes i càlides, els primers fruits poden arribar durant el juliol. A mesura que pugem, la maduració es retarda i la temporada pot continuar fins ben entrat el final de l’estiu. L’agost és, per tant, un mes especialment favorable per trobar gerds silvestres en molts indrets dels Pirineus.
Com saber si un gerd és madur?
Un gerd madur té un color viu i es desprèn amb molta facilitat de la planta. Si cal estirar-lo, probablement encara necessita una mica més de temps. També convé recordar que és un fruit extremadament fràgil. Una vegada collit, s’aixafa amb facilitat i es conserva durant poc temps.
Per aquesta raó, és millor recollir-lo en cistelles petites i poc profundes, evitant acumular massa fruits els uns damunt dels altres.
De la gerdera a la cuina
Els gerds silvestres s’han menjat tradicionalment acabats de collir. La base Etnobotànica dels Països Catalans recull nombrosos testimonis sobre el seu consum i documenta aquests usos en diferents territoris pirinencs.
Al Capcir, al Ripollès o a la Vall d’Aran trobem referències al consum dels gerds frescos i a la preparació de confitures.
Precisament, la confitura ofereix una solució molt senzilla per aprofitar una collita abundant i conservar durant més temps un fruit que es deteriora ràpidament.
Frescos, amb sucre o en confitura
La manera més senzilla de menjar els gerds continua sent probablement la millor: acabats de collir i ben madurs. Alguns testimonis etnobotànics també recullen el costum de menjar-los amb sucre. A la cuina actual, poden acompanyar iogurts, formatges frescos, pastissos o postres senzilles.
Quan n’hi ha una bona quantitat, la confitura continua sent una de les preparacions més pràctiques. El seu sabor lleugerament àcid permet obtenir una conserva intensa i aromàtica.
Com conservar els gerds a casa
Els gerds demanen una mica més de cura que altres fruits d’estiu. La seva estructura és molt delicada i la humitat accelera el deteriorament. Per això, si no els consumim immediatament, convé guardar-los a la nevera en un recipient ampli, procurant que quedin poc amuntegats.
És preferible rentar-los just abans de consumir-los. D’aquesta manera evitem afegir humitat durant la conservació.
També es poden congelar
La congelació és una bona opció quan tenim més gerds dels que podem consumir en pocs dies. Per evitar que quedin enganxats entre ells, podem distribuir-los primer sobre una safata i congelar-los separats. Quan ja siguin durs, els podem passar a una bossa o a un recipient adequat.
Després serviran per preparar compotes, pastissos, salses, batuts o postres durant altres moments de l’any.
Fer confitura de gerds
La confitura és una de les formes tradicionals de conservar els gerds i el seu ús està documentat en diferents territoris dels Pirineus. És especialment adequada per a aquest fruit, ja que permet aprofitar una collita abundant quan els gerds són ben madurs i cal consumir-los ràpidament.
Per preparar-la a casa, es poden coure els gerds amb sucre i una mica de suc de llimona fins a obtenir la textura desitjada. La proporció de sucre pot variar segons el gust i el temps de conservació previst. Si es vol guardar durant mesos, cal envasar la confitura en pots nets i esterilitzats i seguir un procediment segur de conservació.
Les petites llavors formen part de la textura característica de la confitura de gerds. Si es prefereix més fina, es pot passar la fruita per un colador abans d’envasar-la.
Preparar licor de gerds
Una altra manera d’allargar la temporada és preparar un licor de gerds. En aquest cas, la fruita fresca es deixa macerar en un alcohol apte per al consum, habitualment juntament amb sucre. Amb el temps, l’alcohol pren el color, l’aroma i una part del sabor intens de la fruita.
La maceració es fa en un recipient de vidre ben tancat i en un lloc fosc. Al cap d’unes setmanes, el líquid es filtra i es deixa reposar abans de consumir-lo. El resultat és un licor de color vermell intens que conserva l’aroma dels gerds molt més enllà de l’estiu.
Aquesta preparació permet aprofitar també els gerds molt madurs, sempre que estiguin sans i en bon estat, i transformar una fruita especialment efímera en una beguda que es pot guardar durant mesos.
Un fruit que dura poc
La temporada dels gerds silvestres passa de pressa. Potser aquí hi ha una part del seu encant. Durant unes setmanes, les gerderes de les clarianes i dels marges s’omplen de petits fruits vermells. Cal collir-los quan són madurs, portar-los amb cura i decidir aviat què en farem.
Menjar-los allà mateix, guardar-ne uns quants per a casa o transformar una collita generosa en confitura són maneres senzilles d’aprofitar un dels fruits més delicats de l’estiu pirinenc.
