Beranui, un petit poble que explica tota una vall
Alguns pobles dels Pirineus ocupen ben poc lloc en un mapa. Tanmateix, quan hi camines a poc a poc, quan n’escoltes el silenci i quan comences a remenar documents antics, descobreixes que amaguen una història molt més profunda del que sembla.
Per a mi, Beranui és un d’aquests llocs. Durant molts anys va ser casa meva, i encara avui és un poble al qual torno sempre amb una emoció difícil d’explicar. Per això, aquest article no pretén explicar tota la seva història. Només vol acostar-se, amb humilitat, a algunes de les petjades que el temps encara hi ha deixat.
Un balcó natural sobre la Vall Fosca
Beranui pertany al municipi de la Torre de Capdella i s’alça a poc més de mil metres d’altitud, sobre la riba esquerra del Flamisell. La seva situació és privilegiada. Des del poble es domina bona part de la Vall Fosca, amb una vista oberta sobre nuclis com Antist, Castell-estaó, Astell, Oveix o la Plana de Mont-ros.
Però aquest indret no és especial només per les seves panoràmiques. De fet, Beranui ocupa gairebé un punt de transició dins la vall. A partir d’aquí, cap al Sud, el paisatge comença a obrir-se suaument abans d’arribar a la Pobleta de Bellveí i, més avall, cap a Senterada.
Segurament aquesta posició va tenir importància durant segles. Des d’aquí era fàcil controlar els camins, observar els conreus, seguir els ramats i mantenir contacte visual amb altres pobles.
Un nom que ens porta molts segles enrere
L’origen del nom de Beranui continua despertant debat entre els especialistes. Una de les hipòtesis més acceptades, defensada pel lingüista Joan Coromines, relaciona el topònim amb un antic nom personal llatí, Veranus, al qual s’hauria afegit un sufix molt antic propi dels Pirineus.
Tanmateix, altres investigadors, com Gerhard Rohlfs o Xavier Terrado, han suggerit possibles arrels encara més antigues, anteriors fins i tot a la romanització. En qualsevol cas, aquest simple nom ens recorda una realitat fascinant: molts pobles dels Pirineus conserven topònims que han travessat més d’un mil·lenni gairebé sense desaparèixer.
D’on ve el nom de Beranui? L’origen del nom Beranui encara no es coneix amb absoluta certesa. La hipòtesi més acceptada és la del lingüista Joan Coromines, que el relaciona amb el nom llatí Veranus. Segons aquesta interpretació, el topònim s’hauria format durant l’època romana o poc després. Tanmateix, el sufix -ui continua despertant debat entre els especialistes. Alguns lingüistes consideren que podria ser molt més antic i relacionar-se amb llengües preromanes parlades als Pirineus abans de l’arribada dels romans. Altres investigadors fins i tot han suggerit una possible influència del basc antic. Per això, l’origen exacte del nom de Beranui continua sent objecte d’estudi. Com passa amb molts topònims pirinencs, el seu nom probablement conserva la petjada de pobles i llengües que van habitar aquestes muntanyes fa molts segles.
Abans del poble ja hi havia vida
La història de Beranui no comença amb les seves cases. Diverses troballes arqueològiques, entre elles una punta de fletxa de bronze i recipients atribuïts a l’edat del ferro, indiquen que aquest territori ja era freqüentat molts segles abans de l’edat mitjana.
Naturalment, això no significa que el poble actual existís aleshores. Tanmateix, sí que demostra que aquestes muntanyes, aquests colls i aquests petits replans ja formaven part de la vida de les primeres comunitats humanes que van habitar la vall.
Un poble medieval construït per viure junts
Quan avui ens passegem pels seus carrers estrets, resulta fàcil comprendre que Beranui és un poble nascut molt abans de l’arribada dels vehicles. Les cases s’agrupen unes al costat de les altres, adaptant-se al relleu i protegint un espai interior.
A la part alta encara es conserva el nom de lo Castellot, que podria recordar l’existència d’una antiga construcció defensiva, encara que avui no es disposi de proves suficients per confirmar-ho. En qualsevol cas, la forma compacta del poble respon perfectament a les necessitats de la muntanya medieval.
Construir plegats significava ocupar menys terreny agrícola, protegir-se millor del fred, del vent i, si calia, també dels perills. No era una qüestió d’estètica. Era una manera de viure.
Les primeres famílies que coneixem
Els documents fiscals del segle XVI ofereixen una petita finestra sobre el Beranui d’aquell temps. L’any 1553 el poble comptava només sis focs, és a dir, sis llars que pagaven impostos.
Els noms que hi apareixen encara avui tenen una força especial. Hi trobem Pere Benavent, Joanot de Pau, Antoni Bataller, Antonico Bataller, el vicari i mestre Joan de la Beguda.
No sabem com eren les seves cases ni les seves vides. Però gràcies a aquests documents podem imaginar una comunitat petita, on tothom es coneixia, compartia els camins, els camps i probablement també les dificultats de la vida a la muntanya.
Entre senyories i canvis administratius
Durant bona part de l’edat mitjana, Beranui va formar part de la baronia de Bellera. Més endavant passaria a dependre de la baronia de Claret. Segles després, amb les reformes administratives del segle XIX, el poble fins i tot va arribar a tenir ajuntament propi. No obstant això, aquesta independència va durar poc.
L’any 1847 el municipi fou agregat a Mont-ros perquè no reunia el nombre mínim d’habitants exigits per la legislació. Finalment, l’any 1970, tot aquell antic municipi passaria a formar part de la Torre de Capdella.
Sant Joan Evangelista, el cor del poble
A la part més alta de Beranui s’aixeca l’església de Sant Joan Evangelista. Com passa sovint als pobles pirinencs, el temple és el centre visual del poble i un punt de referència per a tota la vall.
L’església actual conserva elements antics romànics, tot i que ha estat reformada diverses vegades al llarg dels segles. Des del seu entorn, la mirada s’obre cap als pobles veïns i permet entendre fins a quin punt aquestes petites comunitats han estat sempre connectades entre elles.
El vincle amb Gramenet
La història de Beranui no es pot explicar sense parlar de Gramenet. Avui aquest antic poble és deshabitat. Tanmateix, durant molts segles tots dos nuclis compartiren territori, camins, pastures i relacions familiars.
L’església de Sant Sadurní de Gramenet depenia de la parròquia de Beranui, i les persones que vivien als dos pobles mantenien una relació constant. Quan avui es recorren aquests antics camins, encara és fàcil imaginar aquell món de pastors, pagesos i traginers que pujava i baixava contínuament per aquestes muntanyes.
L’escola de Beranui
Com tants altres pobles de la Vall Fosca, Beranui també va tenir escola. Durant molts anys, la mainada de diferents edats compartia una mateixa aula. Les estufes de llenya escalfaven les llargues jornades d’hivern mentre els infants aprenien a llegir, escriure i comptar. Aquesta aula encara existeix avui, amb tot el seu mobiliari, i es troba a Casa Batalla de Beranui.
Un poble que ha resistit
Al llarg del segle XX, Beranui va anar perdent habitants, com tants altres pobles dels Pirineus. Moltes famílies van marxar buscant feina a les ciutats o en altres indrets de Catalunya.
Malgrat això, el poble no ha desaparegut. Encara avui continua viu. Potser amb menys veïns que abans, però amb les mateixes pedres i els mateixos carrers que han vist passar generacions senceres. A més, algunes famílies hi tornen cada estiu, mantenint viu un vincle que va molt més enllà de la residència habitual.
Un poble que sempre formarà part de la meva història
Per a mi, Beranui ocupa un lloc molt especial. Durant molts anys va ser casa meva. És aquí on vaig viure, on vaig aprendre a estimar encara més aquesta vall i on vaig passar moltes hores observant el ritme tranquil de la muntanya.
També va ser a Beranui on 3Cat va venir a fer un reportatge sobre el meu petit taller de costura de vestits històrics, un projecte que em va permetre compartir una altra de les meves passions: donar una nova vida a la història a través dels teixits i de la confecció.
Quan avui hi torno, no només hi retrobo els carrers i les cases de pedra. També hi retrobo una part molt important del meu propi camí. Potser és per això que aquest article és diferent dels altres. Perquè, més enllà dels documents i dels llibres, Beranui també forma part dels meus records. I espero que continuï sent, durant molts anys, un d’aquells petits pobles que encara conserven l’ànima de la Vall Fosca.
Per anar una mica més enllà
La Torre de Capdella
- Ajuntament de la Torre de Capdella. Nuclis agregats: Beranui. Informació històrica i patrimonial sobre el poble i el municipi.
- Museu Hidroelèctric de Capdella. Les escoles de la Vall Fosca. Publicació dedicada a la vida escolar dels pobles de la vall durant els segles XIX i XX.
Enciclopèdia Catalana
- Enciclopèdia Catalana. La Torre de Capdella. Una bona síntesi sobre la història dels pobles de la Vall Fosca i la seva evolució.
Estudis històrics
- Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Volum II. Obra fonamental sobre l’origen dels topònims catalans, inclòs el de Beranui.
- Guillem Civit Vidal, El despoblat de Gramenet de Beranui i la masia de Batlle. Estudi històric i arqueològic sobre l’antic poble de Gramenet i la seva relació amb Beranui.
Josep Iglésies, El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció, una obra clau per a la genealogia i la demografia històrica.
